dissabte, 9 de novembre del 2013

Qui et plorarà, Canal 9?

Diguem-ho clar: Canal 9 fou, des de la primera emissió en 1989, un clar model de televisió, sí, però un model en negatiu per als qui pensàvem en un mitjà de comunicació modern i eficaç, democràtic, amb voluntat de pedagogia i civilitat, i en la pròpia llengua, per al País Valencià. La seua major contribució fou posar-nos davant els ulls just tot allò que no havia de ser una televisió pública valenciana. Dissipat el miratge optimista que solen provocar les coses que naixen als qui, com els valencians, estan molt necessitats, Canal 9 va continuar la dansa de despropòsits a què el PP de les majories absolutes i l'absoluta falta de vergonya democràtica va imposar un ritme frenètic que arribaria al paroxisme en el moment estel·lar de la famosa visita papal. Canal 9 no fou, no va voler ser mai, la nostra televisió, de manera que higiènicament vam decidir tallar amb l'oprobiosa cadena, de qui amargament ens burlàvem. No va ser la televisió de la part més inquieta, creativa, civilitzada del país, l'única que tenia un projecte que no fos la plàcida dissolució en la fagocitadora identitat espanyola, l'única que no proposava l'harakiri d'aquest poble amb retransmissions infinites de bous, futbol, falles i festes de tota mena i propaganda descarada per als amos de sempre. Nascuda amb Lerma i un Fabregat reciclat en censor lingüístic, dues obsessions en van determinar l'inici i la història: tapar TV3 i donar pinso a la barraqueta blavera. No fou la nostra perquè, a consciència, ens va invisibilitzar per mostrar un país d'encefal·lograma pla fet a mida del panxacontestisme i l'estupidesa. Però és que a força de renúncies, tampoc no fou de quasibé ningú excepte d'aquells voltors que visitaven els despatxos on es trossejava la multimilionària carronya a compte de les nostres butxaques. Un contramodel en la qualitat de molts pseudoprofessionals submisos improvisats en cursets de valencià de 24 hores, ben pagats d'ocultar el costat sinistre de Zaplana, en la pràctica insultant de l'endoll i el nepotisme, en l'incompliment sistemàtic de la llei que va crear l'ens públic per oferir amb comptagotes un valencià esprimatxat fins a l'extenuació, en la depuració dels crítics, en els casos d'assetjament sexual, en la dilapidació dels diners públics, en la creació i compra de productes gasofa… És des d'aquestes cendres, des d'aquesta ruïna civil, que un dia els valencians construirem la televisió pública que ens mereixem i ens pertoca. I potser ja l'estem construint fent costat als treballadors, defensant un dret popular legítim, ocupant estudis i carrers contra porcs i lladres.

Publicat a Levante-EMV, dissabte 9 de novembre de 2013.



4 comentaris:

  1. El teu article i del Xavier Aliaga (al seu blog, a Núvol), que ho enfoca d'una altra manera per disparar al mateix blanc, són els més lúcids que he llegit sobre Canal 9. Com dius al final del teu article, des d'aquestes cendres podem començar a construir. Com amb coratge li va amollar Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, a una de les periodistes del "règim", "ha hagut de passar tot açò perquè convidàreu per primera volta en més de vint anys a Escola Valenciana". Si després d'aquesta "ruïna civil" —d'una gran necessitat, com podem comprovar— els valencians no som capaços de crear una televisió mínimament digna, serà millor que ho deixem tot plegat i ens dediquem a fer versos metafísics...

    ResponElimina
  2. Molt bo, l'article de Xavier Aliaga, amb l'amarguesa afegida de qui, com a periodista, coneix les interioritats de la casa (o de la cosa). Gràcies per fer-me’l a mans i gràcies pels teus comentaris.

    ResponElimina
  3. Jo, el que estic a l'espera és del que ha de dir Lo Rat Penat, tan valencians com són, que fins i tot l'AVL és considerada per ells "un instrumento del nacionalismo catalán" -en castellà, of course. Potser com què tots els dies passe per davant de la seu que tenen al carrer Trinquet de Cavallers els hi ho preguntaré. Però ja m'estic ensumant la resposta: "mire usté, como los murciélagos son ciegos, la televisión no nos preocupa, y la subvención es la subvención" Enguany, 178.000 €. No res, poca cosa. Com si els hagués tocat el "cuponazo", dia sí, dia també, no?. Més que metafísics, deuríem entrenar-nos a fer versos florals i així "ofrendar nuevos ripios a España".

    ResponElimina
  4. Rat-penats, muriacs, muricecs... Pobre animaló, que va caure entre els ullals insaciables del blaveram. Corona l'escut del meu estimat i mític equip de la moral i el teu dels irredempts granotes. Potser a la seu de la caverna podríem instal·lar el dia de demà (ai, el dia de demà!) els estudis de la nova RTVV, que, per descomptat, el primer que hauria de fer és canviar de nom. De moment, hauran de rodar caps a la caverna de la Generalitat i els seus múltiples tentacles, si no és ella mateixa, com sospitem, un tentacle d'un altre poder situat al ponent i ja molt interioritzat. Valdria la pena també alliberar el mamífer volador de l'oligopoli que l'explota: deixem-los a ells només la primera part del compost. Així, de rates-pinyades o penades, els anomenaríem rates i fora confusions!

    ResponElimina